Endinsa't

Cervera és la capital de la comarca de la Segarra, a la província de Lleida. El municipi de Cervera, de 55,19 km², és al sector meridional de la comarca de la Segarra. El paisatge de Cervera mostra uns terrenys molt aprofitats, conreats arreu. El relleu del terme és força representatiu del paisatge de la comarca. Hi predominen les valls amples i generalment poc fondes, i emmarcades per llargues carenes pràcticament horitzontals.

La ciutat es caracteritza per la riquesa del seu patrimoni cultural i monumental. Un total d'onze monuments del municipi estan catalogats com a Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN) per la Generalitat de Catalunya: el castell (s. XI), l'església de Sant Pere el Gros (s. XI), el recinte emmurallat (s. XIV), la parròquia de Santa Maria (s. XIV-XV), l'edifici de la Paeria (s. XVII-XVIII), la Universitat (s. XVIII), el nucli històric, el Sindicat (s. XX) i els castells dels nuclis agregats Castellnou, la Prenyanosa i Malgrat.

Universitat de Cervera

La Universitat de Cervera, bastida entre el 1718 i el 1740, és un imponent edifici de planta rectangular i amb torres prismàtiques als angles, ubicat prop de l'antic call jueu de Cervera. És un monument històric declarat bé cultural d'interès nacional.

L'edifici fou projectat i dirigit per l'arquitecte Francesc Soriano, inicialment, i després per Miguel Marín. Els anys invertits en la seva construcció expliquen que hi ha dos estils artístics clarament diferenciats. De la primera etapa és la façana principal d'estil barroc, feta amb carreus de pedra i emmarcada per una portalada amb dues columnes a cada costat. Sobre s'alça la figura de la Immaculada Concepció, patrona de la institució, i als peus, una placa commemorativa de bronze. En el punt més elevat s'erigeix la corona reial, recordatori de la fundació monàrquica. De la segona etapa és la façana interior d'estil neoclàssic amb un frontó jònic i una al·legoria de la Saviesa.

Santa Maria de Cervera

És una església gòtica amb importants elements romànics del seu origen, situada al municipi de Cervera, la Segarra. Vers mitjan segle XI ja consta en una relació de parròquies del bisbat de Vic. Coincidint amb la seva fundació de l'any 1081 fou cedida del priorat de Sant Pere Gros al monestir de Ripoll. Durant la baixa edat mitjana, gràcies a la puixant situació econòmica de la ciutat, es va construir sobre l'antic edifici romànic l'actual temple d'estil gòtic.

Els vitralls de colors presten abundant llum al temple, estan dissenyats per Colí de Maraia l'any 1413. Els havia concebut dividits en tres zones en les quals es relatava la vida de Jesús des de l'Anunciació a la Verge fins a l'aparició del Senyor a Sant Tomàs. La rosassa de la porta nord és de la mateixa època. En els arcs de les voltes, es pot observar que en la majoria de les claus s'explica igualment la història de Jesús.

El Sindicat

Va ser obra de l'arquitecte modernista Cèsar Martinell, que per tal de comparar-lo amb les torres del campanar i de la Universitat va donar-li la forma peculiar que coneixem amb l'erecció d'una "torre de treball", que també esdevindria un dels perfils emblemàtics de Cervera.

Combinant les formes modernistes i els nous materials, Martinell va saber dotar d'una gran bellesa les construccions funcionals pròpies del món del treball. El Sindicat és l'edifici modernista més important de Cervera amb el que es va fer front a una llei que prohibia la comercialització del blat més enllà dels límits provincials. L'estratègia del Sindicat Agrícola de Cervera per afrontar aquesta llei va fonamentar-se en la conversió d'aquesta entitat en fabricant de farina, producte que no tenia limitacions en la comercialització. Aquesta estratègia és, doncs, la que explica la construcció de la farinera del Sindicat Agrícola de Cervera.

El Carreró de les Bruixes

El punt de trobada més misteriós i esotèric de Cervera és el carreró de les Bruixes (antic carrer de Sant Bernat). Segons la llegenda, abans s’hi trobaven les bruixes les nits de lluna plena per posar en comú els seus encanteris. Un indret idoni per fer volar la imaginació. I és que d’aquí ha nascut la festa de les bruixes, l’Aquelarre.

 

Les darreres investigacions històriques deixen pocs dubtes sobre l’existència, a Cervera, de dos barris jueus a l’època medieval. Un, anomenat call sobirà, localitzat a l’actual carrer del Call. I l’antic, el call jussà, situat extramurs de la vila closa dels segles XII-XIII, molt proper o, fins i tot, dins mateix del conegut carreró de les Bruixes.

Sant Pere el Gros

És una església romànica situada al municipi de Cervera, a la Segarra. L'edifici respon a les formulacions pròpies de l'arquitectura llombarda del segle XI i és un dels millors exemplars de l'arquitectura medieval catalana que adopten la tipologia de nau amb planta circular. Destaca pel fet de ser l'església romànica ubicada més a ponent de totes les construïdes en aquest període. És un monument declarat bé cultural d'interès nacional.

L'originalitat de l'església de Sant Pere el Gros rau tant en la seva tipologia de planta circular com en les seves mides, ja que, juntament amb la de Sant Esteve de Sallent o la del Sant Sepulcre d'Olèrdola, és una de les més grans de Catalunya.

Contacte

info@hostaluniversitat.com

Tel: 973.107.394

661.786.477 - 661.786.483

Adreça

Plaça Universitat, 21

25200 Cervera

Acceptem
Show More

© 2018 by Hostal Universitat.